女娲造人 (Nuwa, la mare de la humanitat)

La classe 4 de 3r de primària de l'Escola Experimental Adjunta a la Universitat Normal de Sichuan han fet aquesta versió de 女娲造人 (Nuwa, la mare de la humanitat) per compartir amb l'escola Pere Vila de Barcelona.

Comença així:                                                 Descarrega el conte en català i xinès

女娲造人(三.四班)

盘古开辟了天地，用身躯造出日月星辰、山川草木。那残留在天地间的浊气慢慢化作虫鱼鸟兽，替这死寂的世界增添了生气。

 这时，有一位女神女娲，在这莽莽的原野上行走。她放眼四望，山岭起伏，江河奔流，丛林茂密，草木争辉，天上百鸟飞鸣，地上群兽奔驰，水中鱼儿嬉戏，草中虫之豸跳跃，这世界按说也点缀得相当美丽了。但是她总觉得有一种说不出的寂寞，越看越烦，孤寂感越来越强烈，连自己也弄不清楚这是为什么。

她与山川草木诉说心中的烦躁，山川草木根本不懂她的话;她对虫鱼鸟兽倾吐心事，虫鱼鸟兽哪能能了解她的苦恼。她颓然坐在一个池塘旁边，茫然对池塘中自己的影子。忽然一片树叶飘落池中，静止的池水泛起了小小的涟漪，使她的影子也微微晃动起来。她突然觉得心头的死结解开了，是呀!为什么她会有那种说不出的孤寂感?原来是世界是缺少一种像她一样的生物。

兔儿爷的故事 (La llegenda del conill de la lluna)

La classe 4 de 4t de primària de l'Escola Experimental Adjunta a la Universitat Normal de Sichuan han fet aquesta versió de  兔儿爷的故事  (La llegenda del conill de la lluna)  per compartir amb l'ecola Ramon Llull.

Comença així:                                                       Descarrega el conte en català i xinès

兔儿爷的故事 (四.四班)

     有一年，北京城里忽然闹起了瘟疫，几乎家家都有病人，吃什么药也不见好。老百姓们愁眉苦脸，只好烧香拜月求嫦娥保佑他们。 
     这天正好是农历八月十五，又圆又大的月亮挂在空中，月宫中的嫦娥看到人间烧香求医的情景，心里十分难过，就派身边的玉兔到人间去为百姓们消灾治病。 
    玉兔变成了一个身穿素白衣裙的少女，当天就来到了北京城。她去敲开了一家又一家的大门，但是，人们打开门一见到她，都连忙把门关上，不敢让她进去。 
　　玉兔想来想去，不知为什么人们不让她进门。她只好坐在一座小庙里寻思。她低头一看自己这一身素白的衣裙，忽然恍然大悟：只有办丧事的人家才穿白的衣服，现在人们家里都有重病人，看到我一定觉得不吉利，我应该换一身衣服去试试。玉兔儿看见身边的神像穿着一身铠甲，就借来穿在了自己身上。 

后羿射日 (Houyi dispara als sols)

La classe 6 de 3r de primària de l'Escola Experimental Adjunta a la Universitat Normal de Sichuan han fet aquesta versió de  后羿射日  (Houyi dispara als sols) per compartir amb l'escola Antaviana de Barcelona.


Comença així:                                                Descarrega el conte en català i xinès

后羿射日(三.六班)

传说古时候，天空曾有十个太阳，他们都是东方天帝的儿子。这十个太阳跟他们的母亲、天帝的妻子共同住在东海边上。她经常把十个孩子放在世界最东边的东海洗澡。洗完澡后，让他们像小鸟那样栖息在一棵大树上。因为每个太阳的形象中心都是只鸟，所以大树就成了他们的家，九个太阳栖息在长得较矮的树枝上，另一个太阳则栖息在树梢上。

当黎明需要晨光来临时，栖息在树梢的太阳便坐着两轮车，穿越天空，照射人间，把光和热洒遍世界的每个角落。十个太阳每天一换，轮流当值，秩序井然，天地万物一片和谐。人们在大地上生活得非常幸福和睦。人和人像邻居、朋友那样，生活在一起，日出而耕，日落而息，生活过得既美满又幸福。人和动物也能和睦相处。那时候人们感恩于太阳给他们带来了时辰、光明和欢乐，经常面向天空磕头作揖，顶礼膜拜。

可是，这样的日子过长了，这十个太阳就觉得无聊，他们想要一起周游天空，觉得肯定很有趣。于是，当黎明来临时，十个太阳一起爬上双轮车，踏上了穿越天空的征程。这一下，大地上的人和万物就受不了了。十个太阳像十个大火团，他们一起放出的热量烤焦了大地，烧死许许多多的人和动物。森林着火啦，所有的树木庄稼和房子都被烧成了灰烬。那些在大火中没有烧死的人和动物，猪突狼奔，四下流窜，发疯似地寻找可以躲避灾难的地方和能救命的水和食物。

神笔马良 (el pinzell màgic)

Les classe 2 i 3 de 2n de primària de l'Escola Experimental Adjunta a la Universitat Normal de Sichuan han fet aquesta versió de 神笔马良  (el pinzell màgic) per compartir amb l'escola Drassanes de Barcelona.

Comença així:                                                Descarregueu el conte en català i xinès

                 神笔马良(二.二班和二、三班)

     从前，有个叫马良的穷孩子，他天生聪敏，从小喜欢画画。可是由于家里穷困潦倒，他连买一支笔的钱也没有 他到山上打柴时，就折一根树枝在山坡上画；到河边割草时，就用草根蘸着河水在河边画；回到家里，就拿一块木炭在院子里画。

    马良坚持不懈地画画，从没有间断过一天。但他常常想，如果自己能有一支画笔那该有多好呀 一个晚上，马良恍惚中感到窑洞里亮起了一阵五彩的光芒，这时出现了一个白胡子老人，老人送给他一支金光灿灿的神笔。马良高兴地惊醒过来，原来是个梦！可他看看自己的手，真是太不可思议了 自己手里确实有一枝笔。他马上用笔画了一只鸟，鸟竟活了过来，展开翅膀飞了起来，他又画了一条鱼，鱼也活了起来，活蹦乱跳。马良有了这支神笔，天天替村子里穷苦善良的人家画画，谁家缺什么，马良就给他们画什么。

En Jaume i la mongetera màgica

La classe de 3r de l'escola Drassanes ha fet aquesta versió del conte per copartir-la amb l'escola de Cheng-Du.

Comença així:                                                    Descarrega el conte en català i xinès

EN JAUME I LA MONGETERA MÀGICA

Hi havia una vegada un nen, que es deia Jaume, i una mare que eren pobres. No tenien diners per menjar. Només tenien un animal. Una vaca que donava llet però amb allò no em tenien prou.

Un dia la seva mare va decidir vendre la vaca. El nen va agafar la vaca i la va netejar, li va posar una corda i va anar al mercat. A mig camí es va trobar un senyor que portava un sac ple de mongetes que segons ell eren màgiques. El senyor li va proposar de canviar la vaca per les mongetes màgiques i el Jaume va acceptar.

Després quan va tornar a casa el Jaume li va explicar a la seva mare que havia canviat la vaca per unes mongetes màgiques i la seva mare es va enfadar molt. El va castigar a la seva habitació i va llençar les mongetes per la finestra.

Des de la finestra de la seva habitació va veure que les mongetes màgiques havien crescut. I en Jaume va pujar a dalt de la mongetera.

Hi havia un castell!!!.

En Günter i el misteri de la copa

Els alumnes de les classes de 3r de l'escola Pere Vila han fet aquest conte per compartir amb l'escola de Cheng-du.

Comença així:                                                    Descarrega el conte en català i xinès

EN GÜNTER I EL MISTERI DE LA COPA

Com cada matí abans d’anar a escola, en Günter baixava a la platja a practicar futbol. Li apassionava tant aquest esport, que no sortia de casa sense una copa que havia guanyat a la lliga infantil. Però un matí, quan era a punt d’anar a la platja, la seva mare el va aturar. Aquell dia, en Günter havia d’anar amb la seva classe al Liceu i no s’hi podia presentar tot brut de sorra i amb una copa a la mà! En Günter va deixar la pilota i va córrer cap a l’habitació. El Gran Teatre del Liceu era un dels edificis més emblemàtics de Barcelona i no hi volia anar vestit de qualsevol manera. Així que es va mudar i, quan ja era a punt de sortir de l’habitació, s’ho va repensar i va decidir agafar la copa; que si bé podia deixar d’entrenar per un dia, no estava disposat a sortir de casa sense aquell trofeu que l’acompanyava a tot arreu.

L'Orantzero

Les classes de 3r de l'escola Antavina han fet aquesta versiódel conte de l'Orantzero per intercanviar amb l'escola de Cheng-du.

Comença així:                                                   Descarrega el conte en català i xinès

L’OLANTZERO

Vet aquí que una vegada, fa molts i molts anys, una fada molt bonica amb cabells d’or i amb ulls molt brillants va escoltar el plor d’un nen petit sota uns arbustos de les muntanyes verdes de Navarra. Va anar on era el nen, el va agafar i van aparèixer els “prakagorris”, que són uns follets petitons i que porten els pantalons de color vermell, i van ajudar la fada a posar-li un nom al nadó. Li van posar el nom d’Olantzero, paraula que vol dir “temps del que es bo” perquè era especial.

Enmig del bosc hi havia una caseta petita i de fusta d’un matrimoni que no tenia fills. La fada i els “prakagorris” van deixar aquell nen davant la porta.

Quan va sortir l’home de la casa, el va veure i va cridar a la seva dona. El van agafar i se’l van quedar com si fos el seu fill i es van posar molt alegres. Quan va créixer, aquell nen ajudava el pare a fer de carboner, que era un ofici molt difícil i per a gent valenta.

El pobre barco del capità

Els alumnes de 4rt de l'escola Ramon Llull han elavorat aquesta versió del conte i l'acompanyen d'imatges perquè el puguin entendre millor els companys de Cheng-du

Descarregueu el conte en catàla i xinès  i la  presentació en imatges  




Comença així:

EL POBRE VAIXELL DEL CAPITÀ

(1) Una vegada hi havia un petit vaixell de pesca que navegava pel mar Mediterrani, a prop de Barcelona, amb el seu capità.

(2) De sobte el cel es va ennuvolar molt i es va posar a ploure. Van començar a caure llamps i trons. Les onades cada cop eren més altes i més fortes !!

(3) El vaixell va seguir navegant , el capità llençava per la borda objectes pesants per alleugerir el pes del vaixell i ajudar-lo a seguir flotant, però no servia de res.

(4) De cop una gran onada va caure sobre el vaixell i li va trencar un tros de la proa. La pluja era molt forta, amb molts llamps i trons.